Racons de robòtica a 1r i 2n

Durant aquest segon trimestre, cada dia, després del pati, hem estat tastant la robòtica amb els nens i nenes de primer i segon.

Aprofitant les estones de racons de cicle inicial, i dividint el grup de 12 en grupets de 3 o 4 alumnes (tant de 1r com de 2n), hem organitzat unes 4 sessions de tal manera que, mentre uns grupets s’iniciaven en la programació amb alguns dels jocs que recomanem a la secció «Recursos», els altres ho feien amb l’mBot, a través de la programació per blocs tipus «Scratch».

Per començar vam identificar les parts del robot, de les més elementals (rodes, piles, motors, llums…) fins les més complexes (sensor d’ultrasons, sensor de llum, processador, memòria, mòdul wifi…). Hem intentat comprendre el funcionament de cadascuna de les parts, comparant-la amb situacions quotidianes del nostre entorn o animals que coneixem. Aquest últim és el cas del sensor d’ultrasons, per exemple: per entendre el seu funcionament ens ha ajudat conèixer els ratpenats i saber com ho fan per moure’s de nit, sense veure-hi.

A partir d’aquí vam dibuixar algun camí a terra i vam utilitzat els blocs del programa «mBlock» per programar el robot perquè seguís el camí.

Després de trobar-nos alguns problemes (girar a l’esquerra o a la dreta?) vam anar veient com podíem fer un programa més òptim utilitzant alguns blocs com «Repeteix» o «Per sempre». Amb aquest últim ens vam adonar que el robot no pararia mai de fer el què li havíem dit.

Dos exemples del codi final al que vam arribar, mica en mica, començant amb blocs senzills tipus “Endavant” / “Gira a la dreta”, i introduint bucles i iteracions simples.

Va ser llavors quan se’ns va acudir que potser podíem utilitzar algun dels sensors que incorpora el robot:

  • Alguns grups van decidir fer servir el sensor d’ultrasons perquè el robot evités xocar amb obstacles.
  • Altres grups van veure que el sensor de llum podria ser una manera de fer que el robot només es mogués quan estiguéssim a les fosques, o al revés.
  • Un grup fins i tot va veure la possibilitat de convertir el robot en un vigilant de manera que en detectar una persona entrant per la porta de l’aula (amb el sensor d’ultrasons) aquest fes sonar l’alarma (el propi brunzidor) o es mogués enrere per alliberar algun tipus de mecanisme que, per exemple, fes caure un got d’aigua sobre la persona intrusa…

…i a partir d’aquí… imaginació al poder! A veure que se’ns acudeix aquest 3r trimestre!